La fiscalitat dels creadors de contingut, influencers, streamers, gamers i professionals de l’entreteniment digital s’ha convertit en una de les àrees d’especial atenció de l’Agència Tributària. El Pla Anual de Control Tributari 2026 confirma aquesta tendència i intensifica la supervisió sobre un sector que combina noves formes de monetització, estructures empresarials complexes i una dimensió internacional creixent.
Tot i que no s’han produït modificacions normatives de gran abast, sí que s’observa un canvi significatiu en la intensitat i sofisticació del control, recolzat en eines tecnològiques, creuament massiu de dades i anàlisis específiques sobre perfils amb major risc fiscal.
Un model de negoci en expansió i amb elevada complexitat tributària
L’economia digital ha consolidat múltiples vies de generació d’ingressos, entre les quals destaquen:
- publicacions patrocinades;
- monetització de plataformes digitals;
- contractes de patrocini;
- cessió de drets d’imatge;
- subscripcions i membresies;
- premis i competicions;
- venda de productes i serveis propis.
En molts supòsits, aquestes activitats tindran la consideració d’activitat econòmica, sempre que existeixi una ordenació per compte propi de mitjans de producció i/o recursos humans amb la finalitat d’intervenir en la producció o distribució de béns o serveis, d’acord amb l’article 27 de la Llei 35/2006 de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques.
Tanmateix, la realitat acostuma a ser més complexa. És habitual que concorrin simultàniament relacions laborals, contractes mercantils, acords amb agències, campanyes puntuals i ingressos mixtos que combinen prestació personal, promoció comercial i explotació de la imatge.
Per això, un dels errors més freqüents consisteix a agrupar totes les rendes sota una única categoria fiscal, sense analitzar amb precisió què s’està retribuint realment en cada cas.
Principals àrees de risc fiscal
1. Qualificació i internacionalització dels ingressos
Els ingressos poden procedir de plataformes estrangeres, patrocinadors internacionals, esdeveniments celebrats fora d’Espanya o contractes de cessió de drets amb dimensió transfronterera.
Aquesta diversitat obliga a analitzar:
- la naturalesa de cada renda;
- el país d’origen;
- les retencions suportades;
- l’aplicació dels convenis per evitar la doble imposició;
- la correcta imputació temporal i material.
La complexitat no rau únicament a pagar impostos, sinó a qualificar correctament cada ingrés i determinar el règim tributari aplicable.
2. Utilització de societats per canalitzar l’activitat
L’ús de societats mercantils pot ser fiscalment vàlid sempre que existeixi una estructura econòmica real i una substància efectiva.
L’Administració presta especial atenció a:
- l’existència de mitjans materials i personals;
- l’assumpció efectiva de riscos;
- la raonabilitat de les retribucions;
- la realitat de les funcions desenvolupades.
En absència de substància, les rendes poden atribuir-se directament a la persona física.
3. Residència fiscal i dimensió internacional
La projecció internacional d’aquestes activitats complica notablement l’anàlisi tributària.
En els darrers anys, l’atenció mediàtica s’ha centrat en trasllats a jurisdiccions com Emirats Àrabs Units i, en particular, a Dubai. Tanmateix, el simple canvi de residència formal no implica automàticament deixar de tributar a Espanya.
La residència fiscal es determina d’acord amb els criteris previstos a la Llei de l’IRPF, atenent, entre altres factors, a:
- la permanència física;
- la ubicació del nucli familiar;
- el centre principal d’interessos econòmics.
Quan existeixen ingressos internacionals, patrocinis globals o cessions de drets amb dimensió transfronterera, el coneixement de la fiscalitat internacional resulta essencial.
4. Patrocinis, drets d’imatge i acords amb marques
Una part substancial del negoci s’articula mitjançant contractes amb marques, sponsors i plataformes.
Tot i que puguin semblar col·laboracions senzilles, fiscalment poden integrar elements molt diversos:
- prestació de serveis publicitaris;
- cessió de drets d’imatge;
- pagaments en espècie;
- retribucions variables vinculades a mètriques d’audiència;
- lliuraments promocionals.
Això exigeix determinar amb precisió què s’està retribuint i a qui correspon la renda.
La qüestió adquireix especial rellevància quan el valor econòmic de l’activitat depèn principalment de la notorietat personal del contribuent.
5. Premis, e-sports i competicions
La tributació de premis i de les quantitats percebudes per jugadors, equips i participants en competicions digitals o presencials planteja reptes específics en matèria de qualificació, residència i fiscalitat internacional.
Més control amb la normativa ja existent
El Pla de Control Tributari 2026 no introdueix noves obligacions substantives, però reforça l’aplicació de les eines ja disponibles:
- creuament automatitzat d’informació;
- intercanvi internacional de dades;
- seguiment de pagaments digitals;
- anàlisi massiva d’operacions.
Planificació fiscal i recomanacions pràctiques
La planificació fiscal continua sent plenament legítima quan es fonamenta en estructures reals i adequadament documentades.
Les principals recomanacions són:
- analitzar individualment cada font d’ingressos;
- acreditar la residència fiscal efectiva;
- revisar els contractes amb plataformes i marques;
- dotar de substància econòmica les societats;
- documentar adequadament els drets d’imatge;
comptar amb assessorament especialitzat.