Fiscal

Sí, s’ha modificat l’article 26.2 f) de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària, d’ara endavant LGT, que queda redactat com segueix:

“f) Quan l’obligat tributari hagi obtingut una devolució improcedent, tret que voluntàriament regularitzi la seva situació tributària sense perjudici del que es disposa en l’apartat 2 de l’article 27 d’aquesta llei relatiu a la presentació de declaracions extemporànies sense requeriment previ”.

Amb la nova redacció, des de l’entrada en vigor de la Llei, s’exigeix recàrrec de l’article 27 de la LGT de la següent forma:

-Per la part del reintegrament, des de la data de la devolució.

-Per la resta, des de la fi de termini de declaració.

Amb el règim anterior a l’entrada en vigor de la llei s’exigien interessos per la part del reintegrament (és a dir, per la part de devolució indegudament obtinguda) i recàrrecs de l’article 27 de la LGT per l’excés.

Caldrà estar als terminis de declaració de cada tribut i a les regles de còmput del termini de prescripció dels drets contemplats en l’article 66 de la LGT.

Per exemple, en el cas del dret de l’Administració a determinar el deute tributari mitjançant la corresponent liquidació i suposant que no s’hagués produït prèviament la interrupció d’aquest, l’últim període impositiu al qual afectaria la suspensió del termini i el primer al qual ja no resultaria aplicable, serien els següents:

IRPF: l’últim període impositiu que es veu afectat per la suspensió del termini de prescripció del dret a liquidar és el corresponent a l’exercici 2016, per al qual el termini de declaració va finalitzar el 30 de juny de 2017 i per al qual el termini de prescripció del dret a determinar el deute hauria finalitzat abans de l’1 de juliol de 2021, si no es té en compte la suspensió del mateix aprovada pel Reial decret llei 11/2020, de 31 de març.

Per a l’IRPF dels exercicis 2017 d’ara endavant, no resultarà aplicable la suspensió del termini de prescripció.

IVA amb període de declaració trimestratado per la suspensió és el primer trimestre de l’exercici 2017, per al qual el termini del: l’últim període impositiu que es veu afec declaració va finalitzar el 20 d’abril 2017 i per al qual el termini de prescripció hauria finalitzat abans de l’1 de juliol de 2021, si no es té en compte la suspensió del mateix aprovada pel Reial decret llei 11/2020, de 31 de març.

Per a l’IVA del segon trimestre de l’exercici 2017 d’ara endavant, no resultarà aplicable la suspensió del termini.

IVA amb període de declaració mensual: l’últim període impositiu que es veu afectat per la suspensió del termini és el corresponent al mes de maig de 2017, per al qual el termini de declaració va finalitzar el 20 de juny de 2017 i per al qual el termini de prescripció hauria finalitzat abans de l’1 de juliol de 2021, si no es té en compte la suspensió del mateix aprovada pel Reial decret llei 11/2020, de 31 de març.

Per a l’IVA del mes de juny de l’exercici 2017 d’ara endavant, no resultarà aplicable la suspensió del termini.

Impost de societats d’entitats el període impositiu de les quals coincideixi amb l’any natural: l’últim període impositiu que es veu afectat per la suspensió del termini de prescripció és l’exercici 2015, per al qual el termini de declaració va finalitzar el 25 de juliol de 2016 i per al qual el termini de prescripció del dret a determinar el deute hauria finalitzat abans de l’1 de juliol de 2021, si no es té en compte la suspensió del mateix aprovada pel Reial decret llei 11/2020, de 31 de març.

Per al IS dels exercicis 2016 d’ara endavant, no resultarà aplicable la suspensió del termini de prescripció.

Sí, es modifiquen els percentatges de reducció per al cas d’actes amb acord i, d’altra banda, de reducció per ràpid pagament i no interposició de recurs o reclamació.

També es modifica el termini d’inici dels procediments sancionadors a conseqüència d’un procediment iniciat mitjançant declaració o d’un procediment de verificació de dades, comprovació o inspecció

Reducció de sancions per ràpid pagament i no interposició de recurs o reclamació. Modificació de l’article 188 .3 de la LGT. La reducció del 25% passa a ser del 40%.

Reducció de sancions per a actes amb acord. Modificació de l’article 188.1 a) de la LGT. La reducció del 50% passa a ser del 65%.

Termini d’inici dels expedients sancionadors a conseqüència d’un procediment iniciat mitjançant declaració o d’un procediment de verificació de dades, comprovació o inspecció. Modificació de l’article 209.2 de la LGT. S’amplia el termini de 3 a 6 mesos.

a) Declaracions complementàries presentades abans de l’entrada en vigor
de la norma: S’exigiran interessos per la part del reintegrament (és a dir
, per la part de devolució indegudament obtinguda) i recàrrecs
de l’article 27 de la LGT per l’excés.
b) Declaracions complementàries presentades des de l’entrada en vigor
de la norma, s’exigeix recàrrec de l’article 27 de la LGT de la
següent forma:
b.1) Per la part del reintegrament, des de la data de la devolució.
b.2) A la resta, des de la fi de termini de declaració.
La nova redacció del precepte determina que la meritació dels
interessos de demora s’efectuarà conforme al que es disposa en l’art. 27
LGT.
Ara bé, cal distingir segons es tracti de quantitats a ingressar
procedents d’un reintegrament d’una devolució o d’una quota a ingressar.
– Si és un reintegrament d’una devolució el termini a l’efecte d’aplicar
l’art. 27 amb el seu sistema de recàrrecs i interessos començarà a partir del
moment de la devolució.
– Si és una quota a ingressar a partir de l’endemà de la fi del període
voluntari.

Si és resident fiscal a Espanya, haurà de declarar la seva possessió en l’Impost sobre el Patrimoni (IP) en el cas de superar el llindar legal per a això. S’haurà d’anotar el preu econòmic de les criptomonedas que posseeixi en aquest moment

També la seva transmissió, tant en l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) com en l’impost sobre successions i donacions.

En el cas que les criptodivisas es troben a l’estranger i superin un valor de 50.000 euros, i, ja una vegada declarada, l’any posterior en el qual la variació de valor sigui superior a 20.000 euros”. Obligació a partir de l’exercici 2022.

En l’IRPF només serà necessari declarar els guanys que reportin els rendiments, transmissions o vendes de criptomonedas. Aquestes quantitats, han d’incloure’s en la base imposable de l’estalvi de l’impost sobre la renda. Un apartat que abasta tant els interessos que deixen els dipòsits i comptes en bancs, com el saldo positiu resultant de calcular els guanys i pèrdues patrimonials derivades de transmissions d’elements patrimonials Com a novetat per a 2021, l’Agència Tributària ha inclòs dins de la secció “Guanys i pèrdues patrimonials derivades de la transmissió d’altres elements patrimonials”, la denominació de “moneda virtual” en una casella.

En tractar-se d’un guany patrimonial a integrar en la base de l’estalvi, la tributació oscil·la entre un 19% i un 26% en funció de la quantia del guany obtingut. S’aplicarà un 19% sobre el primer tram, que arriba fins als 6.000 euros; un 21% sobre el segon tram, que es troba entre els 6.000 i els 50.000 euros; un 23% per al tram de 50.000 a 200.000 euros; i, finalment, un 26% per a aquells guanys patrimonials que superin els 200.000 euros.

També tributen quan es rep la rendibilitat obtinguda pel staking, declarant-les convenientment en la declaració d’IRPF. El procés de staking consisteix a adquirir criptomonedas i mantenir-les bloquejades en un moneder virtual per a rebre guanys o recompenses. En ser considerat com una espècie de dividend, els guanys s’enquadrarien dins de la base de l’estalvi tributant a un tipus progressiu en funció de l’import del guany (19%, 21%, 23% o 26%)”.