La Sentència del Tribunal Constitucional de 12 de febrer de 2026 ha resolt la primera qüestió d’inconstitucionalitat plantejada contra el valor de referència dels immobles, figura incorporada per la Llei 11/2021 com a base mínima de tributació en l’Impost sobre Transmissions Patrimonials (ITP), l’Impost sobre Successions i Donacions (ISD) i l’Impost sobre el Patrimoni (IP).
La decisió del Tribunal és clara: el sistema és constitucional. No obstant això, una lectura detallada de la resolució permet arribar a una conclusió molt rellevant: la validesa del valor de referència depèn precisament de la possibilitat que el contribuent el pugui rebatre aportant qualsevol tipus de prova.
Per tant, la sentència no converteix aquest valor en una magnitud indiscutible, sinó que reforça el dret dels contribuents a impugnar-lo quan no reflecteixi la realitat del mercat.
L’origen del conflicte
La qüestió va arribar al Tribunal Constitucional a través del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia, arran de la compra d’un habitatge i una plaça de garatge a Casares (Màlaga).
L’operació es va formalitzar per un import de 209.000 euros, però l’Administració autonòmica va incrementar la base imposable de l’habitatge fins als 272.468 euros aplicant el valor de referència cadastral, és a dir, aproximadament un 30% per sobre del preu efectivament pagat.
El TSJ andalús va plantejar si aquest mecanisme, basat en càlculs massius i estandarditzats, podia vulnerar el principi constitucional de capacitat econòmica en prescindir de les característiques particulars de cada immoble.
Capacitat econòmica: la clau de la decisió
El Tribunal Constitucional centra el seu raonament en una distinció fonamental:
- La capacitat econòmica que justifica l’existència de l’impost.
- La forma concreta de mesurar aquesta capacitat econòmica.
Segons el Tribunal, l’adquisició d’un immoble constitueix, per si mateixa, una manifestació de capacitat econòmica.
La controvèrsia no es trobava, per tant, en l’existència del tribut, sinó en el mètode utilitzat per determinar-ne la base imposable.
La conclusió és que el legislador pot establir un valor objectiu de referència sempre que aquest sistema estigui justificat i no impedeixi al contribuent demostrar que el valor real és diferent.
Per què el TC considera constitucional el sistema?
La sentència destaca diversos motius que legitimen l’existència del valor de referència:
- Increment de la seguretat jurídica.
- Homogeneïtzació dels criteris de valoració.
- Reducció de la conflictivitat derivada de l’antic concepte de “valor real”.
- Major eficiència administrativa.
Ara bé, el Tribunal subratlla que aquests objectius només són compatibles amb la Constitució perquè el sistema no és tancat ni immutable.
La diferència amb la plusvàlua municipal
Un dels punts més significatius de la resolució és la comparació amb l’Impost sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (IIVTNU), declarat parcialment inconstitucional l’any 2021.
La diferència essencial és que:
- La plusvàlua municipal funcionava mitjançant una presumpció absoluta.
- El valor de referència opera com una presumpció relativa o “iuris tantum”.
És a dir, el valor assignat per l’Administració constitueix únicament un punt de partida que pot ser contradit pel contribuent.
Aquesta possibilitat de prova en contrari és, segons el TC, el que marca la frontera entre la constitucionalitat i la inconstitucionalitat.
Què passa amb la taxació pericial contradictòria?
Des de la implantació del sistema, una de les crítiques més habituals ha estat la desaparició de la taxació pericial contradictòria.
El Tribunal Constitucional considera que aquesta supressió és coherent amb la naturalesa jurídica del valor de referència.
Segons la sentència, l’Administració no està realitzant una comprovació de valors quan aplica el valor de referència, sinó simplement executant una regla legal prèviament establerta.
Per aquest motiu, no resulta aplicable el procediment de taxació pericial contradictòria.
Tanmateix, això no significa que el contribuent quedi indefens.
La gran conclusió de la sentència: llibertat probatòria absoluta
Probablement el passatge més important de tota la resolució és aquell en què el Tribunal afirma que el valor de referència pot ser combatut “sense cap limitació probatòria”.
Això implica que es poden aportar:
- Informes pericials.
- Taxacions privades.
- Informes tècnics.
- Dictàmens professionals.
- Qualsevol altre mitjà de prova admissible en dret.
La sentència reforça així la capacitat de defensa dels contribuents davant d’un valor que considerin allunyat del valor real de mercat.
Vies per impugnar el valor de referència
La contradicció del valor de referència es pot plantejar en diferents fases del procediment:
Via administrativa
- Sol·licitud de rectificació de l’autoliquidació.
- Al·legacions davant d’una liquidació administrativa.
- Recurs de reposició.
Via economicoadministrativa
- Reclamació davant dels tribunals economicoadministratius competents.
Via judicial
- Recurs contenciós administratiu davant dels tribunals de justícia.
En totes aquestes vies es poden aportar proves pericials o tècniques.
Qui ha de provar què?
Una altra crítica habitual ha estat la inversió de la càrrega de la prova.
El Tribunal admet que correspon al contribuent acreditar que el valor de referència no reflecteix la realitat del mercat.
No obstant això, considera que aquesta exigència és perfectament constitucional perquè no ens trobem davant d’un procediment sancionador.
Per tant, la presumpció d’innocència no resulta aplicable en aquest context.
Els tribunals ja estan donant la raó als contribuents
La pròpia sentència recull diversos exemples en què els tribunals han acceptat informes pericials aportats pels contribuents per corregir o substituir el valor de referència.
Aquesta tendència també s’ha vist reforçada per resolucions recents dels tribunals superiors de justícia de:
- Castella-la Manxa.
- Madrid.
- Cantàbria.
- Canàries.
En molts d’aquests casos s’ha considerat que una taxació individualitzada, basada en una inspecció directa de l’immoble, reflecteix millor el valor real que no pas els mètodes massius emprats per l’Administració.
Procediments ràpids de correcció
No sempre cal esperar una liquidació o iniciar un recurs.
Actualment existeixen mecanismes que permeten revisar el valor de referència abans de la transmissió o immediatament després.
Entre aquests destaca el Procediment Accelerat Simplificat (PAS), desenvolupat en el marc del conveni entre la Direcció General del Cadastre i l’AEDAF, que està obtenint elevats percentatges d’estimació favorable i terminis de resolució especialment reduïts.
Quins reptes planteja el futur?
Expansió del sistema
Tot apunta que el valor de referència podria estendre’s progressivament a altres tipologies immobiliàries:
- Locals comercials.
- Oficines.
- Naus industrials.
- Establiments hotelers.
Fins i tot podria acabar tenint incidència en altres tributs vinculats als immobles.
Un règim tècnic encara provisional
Malgrat estar vigent des de l’any 2022, el sistema continua funcionant sota un règim transitori basat en metodologies cadastrals que no van ser dissenyades per determinar valors de mercat.
Aquesta situació genera dubtes tècnics importants i manté oberta la discussió sobre la seva adequació real als preus efectius de les operacions.
Recursos pendents davant l’Audiència Nacional
L’AEDAF ha interposat diversos recursos contra les resolucions anuals de la Direcció General del Cadastre.
La qüestió principal és determinar si aquestes resolucions tenen un contingut normatiu que, per reserva de llei, hauria d’estar regulat reglamentàriament.
La decisió de l’Audiència Nacional podria tenir conseqüències rellevants sobre el futur del sistema.
La prova definitiva arribarà amb una crisi immobiliària
L’escassa conflictivitat actual pot explicar-se, en bona mesura, pel context alcista del mercat immobiliari.
Quan els preus pugen, els valors de referència solen situar-se per sota dels imports efectivament pagats.
La situació podria canviar radicalment en un escenari de caiguda intensa dels preus, en què els valors administratius no s’ajustessin amb prou rapidesa a la realitat del mercat.
Conclusions
La sentència del Tribunal Constitucional posa fi al debat sobre la constitucionalitat del valor de referència, però no elimina la possibilitat de discutir-lo.
Al contrari, la seva constitucionalitat es fonamenta precisament en la possibilitat efectiva de contradicció.
Per aquest motiu, els contribuents continuen disposant d’eines jurídiques suficients per defensar-se quan el valor assignat per l’Administració no coincideixi amb el valor real de l’immoble.
La lliçó principal és clara: el valor de referència és constitucional, però no és inqüestionable.
I serà la qualitat de la prova aportada en cada cas la que determinarà l’èxit o el fracàs de la seva impugnació.