Qui paga realment una baixa laboral? Així es reparteix el cost de la incapacitat temporal.
En una època en què la incapacitat temporal s’ha situat al centre del debat i s’utilitza sovint com a arma llancívola en la discussió política, convé deixar de banda el soroll i explicar com funciona realment una baixa mèdica.
Quan una persona treballadora entra en situació d’incapacitat temporal, no continua percebent automàticament el seu salari ordinari. Rep una prestació calculada sobre la seva base reguladora, l’import i el responsable de la qual depenen de l’origen de la baixa i de la seva durada.
L’empresa intervé en el procés, però no paga per si sola tota la prestació. Una cosa és qui abona l’import a la nòmina i una altra qui n’assumeix finalment el cost.
Com es reparteix el pagament d’una baixa comuna
En una baixa per malaltia comuna o accident no laboral, el repartiment general és el següent:
- Dies 1 a 3: no hi ha prestació, llevat que el conveni prevegi una millora.
- Dies 4 a 15: es cobra el 60 % de la base reguladora, a càrrec de l’empresa.
- Dies 16 a 20: es manté el 60 %, però el cost passa a l’INSS o a la mútua.
- Des del dia 21: la prestació augmenta al 75 %, també a càrrec de l’INSS o de la mútua.
Per tant, amb caràcter general, l’empresa assumeix directament la prestació legal només entre els dies 4 i 15.
Pagament delegat: l’empresa avança l’import, però no sempre n’assumeix el cost
La confusió acostuma a aparèixer perquè la prestació s’inclou a la nòmina.
L’empresa avança l’import mitjançant el sistema de pagament delegat i després el compensa en les liquidacions de cotitzacions. Des del dia 16 pot continuar fent l’ingrés, però el responsable econòmic ja és l’INSS o la mútua.
Per a les assessories és important comprovar que aquesta compensació s’apliqui correctament, ja que qualsevol error pot generar diferències en les assegurances socials.
Què passa en els accidents de treball
Quan la baixa deriva d’un accident laboral o d’una malaltia professional, la persona treballadora percep, amb caràcter general, el 75 % de la base reguladora des de l’endemà de la baixa.
El dia de l’accident és a càrrec de l’empresa i, des de l’endemà, la prestació correspon normalment a la mútua, encara que també es pugui abonar mitjançant pagament delegat.
Com a regla general, un cop s’assoleixen els 545 dies de baixa mèdica, cessa l’obligació de cotitzar per part de l’empresa. Per tant, es deixen d’emetre nòmines i el pagament de la prestació passa a anar directament a càrrec de l’INSS o de la mútua, segons la contingència.
La baixa sí que té altres costos per a l’empresa
Que l’empresa no pagui tota la prestació no significa que la IT sigui gratuïta.
Durant la baixa es manté, amb caràcter general, l’obligació de cotitzar, i, a més, poden existir altres costos:
- Complements previstos en el conveni.
- Substitucions i hores extraordinàries.
- Redistribució de tasques.
- Pèrdua de productivitat.
- Gestió administrativa.
El conveni col·lectiu pot incrementar considerablement el cost si obliga a complementar la prestació fins al 100 % de determinades retribucions.
Què revisem les assessories
Per calcular correctament el cost d’una IT, convé comprovar:
- L’origen comú o professional de la baixa.
- La data d’inici.
- La base reguladora.
- El conveni col·lectiu.
- Els complements aplicables.
- L’entitat responsable del pagament.
- La compensació efectuada en les assegurances socials.
Des de l’abril de 2023, a més, la persona treballadora ja no ha de lliurar el comunicat mèdic a l’empresa. La informació es comunica telemàticament a través de l’INSS, sense que aquest canvi hagi alterat el repartiment econòmic de la prestació.
De la mateixa manera, no desapareix l’obligació de la persona treballadora de comunicar a l’empresa l’inici de la seva situació de baixa mèdica.
En resum, la incapacitat temporal no és un salari complet pagat indefinidament per l’empresa. És un sistema en què el cost es distribueix entre l’empresa, la Seguretat Social i la mútua segons la causa i la durada de la baixa.